Tilki Fred Ve Yaban Dünya - Clive Mcfarland kitap serbest oDF biçim

Casey Goulet caseygoulet — Entertaining, but I didn't really like the protagonist.

Ivan Gomez ivange — Africa, Missionaries, evil, all from different points of views from different women in one family. Incredibly written stylistically.

Clara Stuad stuadclaraaaf1 — I saw Ackerman speak-- he's an interesting guy. Even better than the book is the companion documentary. Although I don't identify as catagorically pacifist, both the book and the film do a wonderful job of radicalizing nonviolence, and illustrating joy in revolution. Bust it up, ya'll.

Jiec Xiang jiec — Amazing character study... Absolutely brilliant words. Easy to read and very very captivating. The love Heathcliff has towards Catherine is the most brillinat portrayals of all - for me. I loved this book and hated it at the same time. for the monstrosity of the characters - I hated it. For the feelings it inspired in me - I hated it. For the prose - I loved it.

Jonathan Wegner jonathanrw52bf — I liked this book even better than Glass Castle; quick read about a sassy lady.

Jinwoong Seo _inwoongseo — Ull! (Oju!), parlo de l'argument!!!! Estic impressionada amb el llibre. M'ha encantat. M'ha fet submergir-me en un món fantàstic d'aventures que feia temps que no trobava (a excepció de La Princesa Promesa, llegida fa poc). És d'aquells llibres que enganxen totalment, absorbents... a mi no se m'ha fet llarg en absolut, ha estat una delícia. Sánchez Piñol m'ha sorprés molt i molt; ja m'havia agradat La Pell Freda, però allà l'ambient era més dens, més obscur, més angoixant... a Pandora he descobert que a més d'escriure fantàsticament bé, té sentit de l'humor. Sens dubte l'aventura, el misteri... i ara he descobert que l'amor (quina gran història d'amor, per cert, tot i que sigui mentida, ja passa ja...) són el seu gènere. Voldria comentar una cosa que no he pogut evitar pensar mentre llegia el llibre. De m'apareixia la versió cinematogràfica mentre l'anava llegint, i com a en MacMahon, també hi havia detalls que em sobtaven i que no m'explicava, però que perdonava per la immensa atracció que el llibre exercia sobre meu. Conjugant tot això, pregunto: no us recorda la història de la trama jurídica a "Las dos caras de la verdad", on curiosament, el prota és en Edward Norton????? I aquesta coixera que arrossega Marcus, a més de caracteritzar al personatge, no us ha fet pensar en el personatge de Kevin Spacey a "Sospechosos Habituales", en Keyser Sozé???? A més totes dues són històries d'assassinats on un únic (en principi, sempre hi ha un altre "único testigo") personatge ha pogut sobreviure i reconstruir la història per al món???? No sé, no sé, potser sóc jo, però crec veure moltes referències i "ullets" cinematogràfics.... Tindria un 10 sinó fos per una única escena "musical" del llibre que ha pogut amb mi: el final del judici ha estat massa ianqui, massa patriòtic pel meu estòmac, però segur que a Hollywood els entusiasma.... jo diria que Sánchez Piñol ha pensat en tot.... :) Proposo com a candidats per a la versió cinematogràfica: Marcus Garvey= L'actor francès Patrick Bruel estaria bé, però crec que és massa gran. Què tal el mexicà Gael García Bernal: impressionants ulls verds, jove, morenet... i a més bon actor, amb "charm". Podria estar bé. Tommy Thompson = voto per Daniel Brühl. Ha d'aparentar 20 anys, i tenir una cara tímida, però que destil·li caràcter. Edward Norton = parlen de calbs i a mi sempre m'apareix en John Malkovich, però em sembla que potser està una mica gran pel paper (no per aixó menys encisador). Què tal si rapem al propi Norton actor per a una prova a veure si dóna el pego.... Pepe = Forest Whitaker o inclús Reginald VelJohnson Amgam = Milla Jovovich, la més andrògina i bella de les dones.... Duc de Craver =Sir Anthony Hopkins, és que té aquella cara aristocràtica... Richard Craver = Stephen Fry William Craver= Ralph Fiennes, mmmm no sé no sé .... seguiré estudiant el tema....